TOT ÉS POSSIBLE, A CALAF

Nosaltres quatre a la llibreria Anna

Ahir, a Calaf, vam signar llibres quatre coautors del segon llibre més venut a la Catalunya central: TOT ÉS POSSIBLE.

Marila Pons, Josep mª Solà, Jordi Badia, i jo.

A la llibreria Anna.

 Ens van posar una taula ben llarga amb la senyera, i cadires còmodes i els llibres al prestatge de la dreta i un cartell ben gran que representava la portada d'un Tot és possible.

Eren les cinc de la tarda i de seguida va comença a venir la gent.

Arriben els lectors i compren el llibre i tot seguit la dedicatòria que, jo diria que per la majoria és una cosa ben fàcil, de fet ho hauria de ser, se suposa que som escriptors i el que li vols dir a la persona que tens al davant ha de sortir a raig, només agafar el bolígraf. De fet i ben mirat només s'ha de saber a qui va dirigida la dedicatòria i a partir d'aquí hauria de ser com enfilar una agulla, i ja està. Un dit i fet. Un mirar a qui tenim al davant de manera educada, és clar, i en tot cas fer una petita pregunta i tema resolt. I encara més senzill si es coneix al lector, llavors segur que en un tres i no res i de forma espontània i natural talment com un bufar i fer ampolles s'escriu una llarga i preciosa dedicatòria. I sobretot si resulta que el lector és familiar, llavors sí que oli en un llum.

Doncs no. Res de tot això. Ni la més mínima semblança. No pas per mi resulta així de fàcil. Fer una dedicatòria és el contacte que té l'autor amb el lector i considero que és un moment màgic i alhora responsable. 

I és que ahir i només en una tarda vam fer molta feina, i si no fos perquè ja se sap que Calaf té un dels campanars més alts de Catalunya, hom diria que érem a la gran Capital. O millor dit: al centre del món.