divendres, 6 d’abril del 2012
Cadascú estén la roba a la seva manera
Castelltallat (1959) Infermera de professió, col.labora a la revista Agathos. Ha publicat la novel.la Dona i cadira (1998)també editada al castellà amb el títol Silla de anea. El jardí dels hostes (2004)va ser finalista del premi El lector de l'Odissea. Ambdues novel.les s'han adaptat a teatre. Forma part del col.lectiu d'escriptors NarradorsCentrals amb dues publicacions de relats curts, La Lolines i Delirium tremens, a les edicions de Narrativa L'Albí: De tot cor (2012) i Tot és possible (2014) Que Déu ens agafi confessats, Lola Palau. Edicions l'Albí (2018)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge
(
Atom
)
Quanta roba estesa, Pilar! Llàstima que no et puc contestar amb unes quantes fotografies més. Volia parlar dels diferents significats de "roba estesa", que és el primer que m'ha vingut al cap, però deixarem els tractats de semàntica per a més endavant,...
ResponEliminaNo me'n puc estar. T'envio les fotos per mail.