pilar duocastella

dilluns, 21 d’agost de 2017

NO TENIM POR

...me l'ha enviat aquest vespre el Joan Batet, al mòbil. Gràcies!



Les tres bessones no tenen por, i la majoria de gent tampoc no té por als atacs terroristes  que des de fan uns anys assetgen la societat, encerclant-la a... ni ells saben ben bé a què... S'immolen, ataquen, atropellen, i mentrestant diu que resen i exactament ningú no sap a què treu cap tot plegat. Però la realitat és que ara ha tocat Barcelona: La Rambla.
Jo sí que en tinc una mica, de por.
Però si amb la veu alta vaig repetint el que tothom diu: No tinc por! I miro el dibuix de la Roser, i el que ha fet l'Andreu B.,  que és un cor de color vermell amb unes cames que caminen tot fent   passes llargues i que semblen ben bé que no tenen aturador per a res ni ningú, i un altre dibuix que també és un cor que modifica les rajoles de Barcelona, i un altre que és un colom, i molts més que ja estic imaginant... dibuixats amb pinzell, a l'oli,  o bé aquarel·la... amb llapis, blanc o negre,  de colors, o bé un collage de retalls de papers diferents ... barrejats amb la constant cridòria de no tinc por i no tinc por, i no tinc por... El pas ferm, la mirada clavada endavant: Tampoc no en tindré. ho sé de segur!

dijous, 27 d’abril de 2017

EL SON I LA SON



Hi ha persones que tenen molta son, però no gaudeixen d'un bon son. La son i el son són dues paraules idèntiques  però que dites en femení o bé en masculí tenen significats diferents.  Jocs de paraules per a no dormir, o bé per quedar-se adormit en un dit i fet. En fi, que tot allò que envolta el son d'un bon descans  no té res a veure amb tenir una son d'aquelles que un es queda adormit bo i repenjat a l'ascensor, durant el recorregut de tres pisos, com aquell que res... Ara bé, tot i no tenir-hi res a veure si que cal cuidar i tractar el son d'una son imperiosa, d'aquestes que no deixen ni viure.   I per tractar-lo segurament ens caldrà una CPAP, però per cuidar-ho res millor que l'equip del son, i la infermeria.


El masculí i el femení de les paraules té el seu què i el seu com. 


les infermeres amb una CPAP entre mans



dimarts, 21 de febrer de 2017

ROSER CAPDEVILA

Roser Capdevila, demà mateix a la biblioteca del Casino a les 8 del vespre: 
Coses de la seva vida i de la seva trajectòria professional. Una dona excepcional!!!



dilluns, 15 d’agost de 2016

REIVINDICANT LA INFERMERIA



No tinc cap fotografia del néixer, ni de quan era molt petita, però una imatge en blanc i negre de la meva cosina gran exercint la infermeria  va decidir el meu futur:  http://pilarduocastella.blogspot.com.es/2014/12/ordre-hospitalaria-de-sant-joan-de-deu.html

Una fotografia va decidir la meva professió.

Però  la cosa és que les fotografies no han parat d'influir a la meva vida, i he viscut alguns dels moments més durs rere un objectiu, com també molts moments feliços.

I una infermera a la pàgina central d'un llibre biogràfic: "famosos  amb càncer"  em va fer adonar de que les infermeres americanes tenen un elevat reconeixement social, són valorades, les tenen en compte... i per això vaig pensar en ella davant la pàgina en blanc del meu article reivindicatiu a http://www.ara.cat/




Fotografia feta per la infermera Àngels Llusà.


I quan sigui morta, només vull que vegin la meva imatge fotografiada, en vida.