CASA

Diumenge dia 6 a la feixa dels Lladoners, al costat dels presos polítics

Es molt, molt i molt emotiu quan des de la punta de la feixa que llinda amb el filat i els murs de la presó de Lladoners, un grup nombrós de persones crida tan fort com pot: LLIBERTAT, US VOLEM A CASA !!!! LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS!!!!
I estirem els braços enlaire i ens posem de puntetes i tornem a cridar molt fort, i xiulem... I des de les finestres, entre les reixes, onegen els draps grocs. Jo no puc contenir les llàgrimes perquè penso en l'aberrant injustícia que estemvivint. I sense mirar ningú perquè el moment és molt personal, torno a saltar i a cridar i xiulo amb els dits ficats a la boca com quan era petita i amb els nens d'estudi ens cridàvem d'una banda a l'altra del bosc.
I els draps no paren d'onejar i aquella sensació que genera la nostàlgia a dins d'un mateix, es fa gran.
Es tan estrambòtic tot plegat, que fa venir ganes d'escapar-se a corre fins al filat perquè no pot ser que aquesta gent estigui tancada. No pot ser de veritat.