pilar duocastella

dijous, 26 d’abril de 2012

Tornar enrere


Quan vaig veure els claus -puntes, nosaltres en dèiem puntes- vaig pensar que feia molts anys que hi eren, clavats a aquelles bigues.
Però això només ho vaig pensar durant un instant.
De seguida em va venir al cap el perquè algú, un dia, els hi va clavar.

Quan n’hi ha molts de seguits, un a tocar l’altre, és per penjar-hi les llonganisses, els espetecs o els donegals: s’assequen molt bé tots de renglera, a les bigues de la golfa.
Si només n’hi ha un i és gros, aquí s’hi pot penjar qualsevol cosa que aguanti més pes.  Un llum de carburo, una saca...una llesca de cansalada...
També s’hi penjava el barret.
El que hi ha al cap de la biga, aquest no ho sé. Segur que si penso una mica i faig memòria, em vindrà al cap  la seva utilitat.

I potser  sí, que val més que vagi fent memòria...A mi no m’agradaria pas, però tal com està el país, i si així seguim, de ben segur que haurem de tornar als claus...
Trobar els claus, ni que siguin una mica rovellats, potser no serà difícil, ara bé, les llesques de cansalada...i sobretot les llonganisses, em temo que no serà fàcil.

Hi posarem el barret.
Farà tanta calor!




Clau de donegal
Clau

1 comentari :

  1. Jo també hi he pensat, en l'utilitat dels claus que hi ha a les bigues de casa. Els de l'entrada, per penjar-hi cistells; els de les golfes, pel menjar i assecar-hi herbes.
    Però hi ha una peça, en una biga de les golfes, que és un troç de suro, envellit i ennegrit pel temps, en forma de T. Desseguida vaig saber on havia de posar la cadira de la taula de l'estudi: just a sota!
    (em sembla que surtirà publicat com a "anònim" però sóc en Toni, el Barjau)

    ResponElimina