 |
| Fotografies: Joan Tubau Sala Sandro Ristorantes BCN |
Qui no ha somiat mai una vida de pel·lícula?
Exactament ni se sap ben bé què vol dir quan s’anomena la vida de
pel·lícula...però segur que no és cap cosa dolenta. Quan hom refereix aquest tipus
de llenguatge i amb aquestes paraules,
no es tracta pas d’un món desgraciat i infeliç, tot al contrari.
Les imatges que veiem –en somnis- són màgiques, sensacionals... imatges
d’enamorar-se i de viure als núvols i de gaudir de la lluna i les estrelles, i de la nit i de fer com si la
vida fos meravellosa. Les bombolles del cava són guspires que pugen encadenades
i qualsevol dels astres del nostre sistema solar es pot tocar amb la punta dels
dits. Imatges que ens endinsen dins un món de pell tibada i llavis vermells. Imatges
fumades, barrejades i que no tenen res a veure les unes amb les altres. Però
són fantàstiques, i mai millor dit!
Ja ho va dir una vegada el poeta, i d’això fa molts anys, aproximadament pels voltants del 1600.
¿Qué es la
vida? Una ilusión,
una
sombra, una ficción;
y el mayor
bien es pequeño;
que toda
la vida es sueño,
y los
sueños, sueños son."
Una de dues: o hem avançat
molt poc, o en realitat els somnis és de lo milloret que tenim.
 |
| fotografies: Joan Tubau Sala Sandro Ristorantes BCN |
Ja veig que va ser un bon sopar en un bon lloc, un sopar de pel·lícula! Felcitats a tots dos!!
ResponEliminaSí, sí, un bon sopar...això rai tan com vulguis. Quan es va a Barcelona, ja se sap, tot lo que et donen sempre és bo. Ves que s'hi pot fotre, les coses són així, ves...tot ben guarnit i els plats ben grans i tots aquells cambrers que només veure't ja t'omplen la copa. I una llum tan tèbia que quasi no es veu ni lo que menges i s'hi està tan bé! Uns coixins vellutats que agonten l'esquena, i només falta una bona gana. Ves. I amb unes fotografies al davant mateix de la vista...Ben bé com qui s'està a dins una vida de pel·lícula. Aiii, que maco...
Elimina