L'esclavitud de TOT ÉS POSSIBLE

Narradors de la Catalunya Central 

No s'hi cabia. Ple com un ou ahir al Casino de Manresa a la presentació d'un llibre que vol parlar de llibertats però que sembla ser que no. No, no sabem aprofitar aquesta meravellosa oportunitat que se'ns brinda a fer voleiar paraules com l'ocell que vola...Ara mateix em ve a la memòria la tonada de la cançó de Raimon: El vent, em sobta i imagino la seva cara mentre ell mateix escrivia música i lletra. No sé si és real o m'ho invento, però li veig una cara de plaer brutal! En canvi nosaltres, un gran número de narradors i entre ells jo mateixa, quan se'ns fa una comanda on la llibertat n'és protagonista i on tot pot ser possible  resulta que tirem cap a camins de barrots que comprimeixen,  i fins i tot tallen la respiració...
Ahir, mentre Josep Mª Solà, Jaume Huch, Llorenç Capdevila i Jordi Estrada feien la presentació i deien que els narradors parlaven d'esclavitud més que no pas de llibertat jo pensava: ¿Què ho deu fer? ¿Com som les persones que quan tenim màniga ampla per esbravar somnis desitjats a manera de paraules resulta que les transformem  en reixes talment com aquells  desitjos reprimits segurament des de la placenta materna? ¿Per què som així? ¿per què sóc així? em demanava una i una altra vegada entre la multitud de la sala i sense trobar resposta. És la calor que tinc i tantíssima gent que segur que no em deixa que hi trobi resposta, em deia. O potser és l'emoció de la presentació...
Però ara, asseguda aquí, relaxada,  tampoc no l'hi trobo.
¿Què ho deu fer que siguem així?


http://www.regio7.cat/cultures/2014/03/29/clam-favor-literatura-catalunya-central/262727.html?fb_action_ids=10202395067857094&fb_action_types=og.recommends