HAIKU

haiku
La Camèlia passa,
 esgarrifança. 
Tot el fred a dins del cor

CASA

Diumenge dia 6 a la feixa dels Lladoners, al costat dels presos polítics

Es molt, molt i molt emotiu quan des de la punta de la feixa que llinda amb el filat i els murs de la presó de Lladoners, un grup nombrós de persones crida tan fort com pot: LLIBERTAT, US VOLEM A CASA !!!! LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS!!!!
I estirem els braços enlaire i ens posem de puntetes i tornem a cridar molt fort, i xiulem... I des de les finestres, entre les reixes, onegen els draps grocs. Jo no puc contenir les llàgrimes perquè penso en l'aberrant injustícia que estemvivint. I sense mirar ningú perquè el moment és molt personal, torno a saltar i a cridar i xiulo amb els dits ficats a la boca com quan era petita i amb els nens d'estudi ens cridàvem d'una banda a l'altra del bosc.
I els draps no paren d'onejar i aquella sensació que genera la nostàlgia a dins d'un mateix, es fa gran.
Es tan estrambòtic tot plegat, que fa venir ganes d'escapar-se a corre fins al filat perquè no pot ser que aquesta gent estigui tancada. No pot ser de veritat. 

Que Déu ens agafi confessats, Lola Palau

La imatge de la coberta del llibre Que Déu ens agafi confessats

La imatge de la coberta del llibre Que Déu ens agafi confessats, de Lola Palau, a partir d'un fotograma de la pel·lícula El confesor (1920), de Roberto de Baños, realitzada per encàrrec d'Alfons XII... La proposta gràfica és de Jordi Mestres. Edicions de l'Albí.

La primera obra de Lola Palau.  Col·lectiu literari format per deu veus narratives consolidades: Llorenç Capdevila, David Clusellas, Jordi Cussà, Pilar Duocastella, Jordi Estrada, Pep Garcia, M. Dolors Guàrdia, Joan Pinyol, Antoni Pladevall i Josep Maria Solà.
El dia 28 d'agost arriba a les llibreries el seu primer llibre: Que Déu ens agafi confessats (els Deu Manaments, revisitats)!
#lolapalau

Amb el fotògraf i editor Jaume Huch, Edicions de L'Albí. Aquesta fotografia és de l'escriptor Jordi Estrada.

Lola Palau se'ns ha avançat i ha publicat aquell llibre que nosaltres volíem publicar: "Que Déu ens agafi confessats".   

NO TENIM POR

...me l'ha enviat aquest vespre el Joan Batet, al mòbil. Gràcies!

Les tres bessones no tenen por, i la majoria de gent tampoc no té por als atacs terroristes  que des de fan uns anys assetgen la societat, encerclant-la a... ni ells saben ben bé a què... S'immolen, ataquen, atropellen, i mentrestant diu que resen i exactament ningú no sap a què treu cap tot plegat. Però la realitat és que ara ha tocat Barcelona: La Rambla.
Jo sí que en tinc una mica, de por.
Però si amb la veu alta vaig repetint el que tothom diu: No tinc por! I miro el dibuix de la Roser, i el que ha fet l'Andreu B.,  que és un cor de color vermell amb unes cames que caminen tot fent   passes llargues i que semblen ben bé que no tenen aturador per a res ni ningú, i un altre dibuix que també és un cor que modifica les rajoles de Barcelona, i un altre que és un colom, i molts més que ja estic imaginant... dibuixats amb pinzell, a l'oli,  o bé aquarel·la... amb llapis, blanc o negre,  de colors, o bé un collage de retalls de papers diferents ... barrejats amb la constant cridòria de no tinc por i no tinc por, i no tinc por... El pas ferm, la mirada clavada endavant: Tampoc no en tindré. ho sé de segur!