dijous, 3 de maig del 2012

Records i fantasies


El món dels records, i la nostàlgia d’un dia viscut,  és extraordinàriament gran.
A vegades, quan s’apropa l’estiu, m’agrada recordar aquell fred tan fort d’un dia d’hivern; com el que va fer al Gorg de  La Frau (Berguedà) el dia 5 de febrer d’enguany.

Les fantasies d’un dia viscut poden ser descomunals, sublims, imaginàries... talment com viscudes encara que no ho siguin.  

¿Qui ens assegura, de debò, la veritat de tot allò que vivim a dins el nostre pensament?





7 comentaris :

  1. Ningú ens ho pot assegurar, Pilar. Ningú ens podrà assegurar mai que el verd de les fulles d'ametller d'Horta de Sant Joan que tu i jo hem vist en el mateix lloc i a la mateixa hora sigui el mateix "verd" per a tu i per a mi. Però, què més hi dóna, si tots aquests verds, iguals o diferents per a tohom, fan una primavera esplèndida!...

    ResponElimina
  2. Esplèndida ho serà -la primavera- per qui la miri amb ulls d'esplendidesa. Tot té el color dels ulls de qui s'ho mira. Crec que volia dir més o menys això...

    El proper dijous parlaré del vent del nord. ¿No has caminat mai, Ignasi, contra el vent del nord?

    ResponElimina
  3. Això és aquella qüestió que et plantejava per allà baix: fa soroll la branca seca que cau sola al bell mig del bosc si no hi ha ningú a prop per a sentir-ho?
    Som una humanitat molt egocèntrica (i això accelererà el noste final com a espècie, no hi ha dubte), però quan no hi siguem la branca seguirà fent soroll, el vent del nord esborronarà la pell dels animals i les plantes que s'hi encarin, i les primaveres exhuberants es seguiran manifestant amb una bona colla de verds intensos. Encara que no hi siguem nosaltres i el nostre sistema imperfecte de llenguatge, les coses seguiran, i canviaran, i seguiran,...

    I sí, he caminat de cara al vent del nord, la tramuntana, durant una setmana seguida. És tot un repte. I has de tenir uns nervis d'acer per a aguantar-ho. Ho puc jurdar.

    ResponElimina
  4. Ara comprenc perquè tinc una pell tan esborrada: de tant encarar-me al vent del nord!

    ResponElimina
  5. Tot està dins del nostre cap, tot depèn de l'atenció que hi posem. Podem arribar a veure coses que no hi són o no veure aquelles que si hi són. Als meus alumnes els hi passo aquest vídeo a principi de curs. Potser ja el coneixeu, però a veure quantes passades de pilota hi conteu?

    http://www.youtube.com/watch?v=vJG698U2Mvo

    ResponElimina
    Respostes
    1. jo n'he comptat 17 vegades, crec que això és l'efecte del vent de llevant...més que el del nord...ho encerten els teus alumnes? i a tu, quin és el vent que se't fica al cap?

      Elimina
    2. Però has vist el goril·la? Es tracta de veure el primat que surt mentre tu comptes les passades. Veiem el que ens interessa veure o el que ens recomanen veure?

      Elimina