LA
DONA CATALANA
Any
2ºn
BARCELONA, 26 DE FEBRER DE 1926
De
setmana a setmana
En
l’època de les velocitats, com no han de passar també de pressa les modes?
Abans, una dona elegant, es feia roba només cada temporada, avui en dia no pot
passar una setmana sense anar a casa la modista, i a pesar de la gran crisi perquè
travessa el món, les dones no reparen pas en les despeses del vestir; és potser
una de les manifestacions de l’afany de figurar que caracteritza la postguerra.
Bé, és veritat, com diuen moltes i molts que les dones avui es vesteixen amb
no-res. Que ho diguin sinó els figurins que venen de Paris amb les faldilles
arran de genoll.
Han
començat ja les visites dels viatjants de París, i dóna gust de veure la
riquesa de robes florides que presenten i hom s’imagina ja contemplant les
gracioses barcelonines pels nostres passeig lluint aquest be de Déu de
coloraines airoses, i hom oblida ja els tristos i plujosos dies d’hivern.
Amb
la moda dels vestits curts les mitges tenen una extremada importància i hom diu
que les dones portaran borseguins. Cal esperar una contraofensiva dels fabricants
de mitges , que sens dubte guanyaran la partida car en aquesta època de vida
intensa i accelerada anem massa
atrafegades per entretenir-nos a perdre mitja hora a lligant el calçat.
El
temps és or
Paulina
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada