La primera revista Catalana de modes i de la Llar.
Aquesta, concretament, data de l'any 1934. Jo les vaig comprar als Encants de Barcelona, i algunes de les seves fotografies em decoren la taula de l'ordinador amb el qual escric.
És molt senzill: trio l'article i el vestit de la dona model i amb vernís cola la transformo, o tunejo. La taula
la puc haver trobat a qualsevol racó de món.
M'agrada aquest estil de decoració...
La Dona Catalana. Normalment em sento molt catalana, ja m'hi sentia, sempre m'hi he sentit. Però ara, com que la tinc al davant mateix dels meus ulls, a sota de l'ordinador, i data de l'any 1926, trobo que encara m'hi sento més.
 |
| La Dona Catalana febrer de 1926 |
Quan llegeixo els seus escrits i segueixo el pas del temps amb els articles i les fotografies, els vestits, el moviment: des de l'any 1926 fins a l'any 1934, m'adono de com els canvis polítics afecten a la manera de vestir, de com la societat intervé i justifica el què es porta posat al damunt. És molt interessant endevinar l'estil dels governants a la manera de vestir de les senyores.
 |
| 1934 |
A vegades estic escrivint, miro un moment la taula, i em demano: si tot segueix com segueix, ¿com ens acabarem vestint?
I aleshores m'espanto.
 |
| 1934 |
-La setmana vinent transcriure un dels articles que més m'agraden, i que ja he llegit mil vegades i sempre em sembla que el van escriure ahir mateix. Aquesta sensació d'immortalitat temporal em tranquil·litza el transcurs que estem vivint, i em fa dir: ens en sortirem de tot-.
Hola, busco un número de La Dona Catalana que parla de la meva àvia, que va inaugurar una central elèctrica a Guinea, abans del 36. Si per casualitat és aquest, fes-m'ho saber!
ResponEliminaMoltes gràcies