A tots ens agrada el mateix?

Avui amb una amiga parlàvem de cinema.

Jo no hi entenc.

Vull dir que no sabria pas fer això que fan els comentaristes cinèfils  que parlen  amb una precisió enlluernadora i a vegades fins i tot és més interessant el comentari que no pas el film.

Hem parlat de l'Almodóvar, de  cinema americà, italià. Alemany, nòrdic i jo comentava que el meu cine preferit és el francès. I l'alemany.  

I ara mateix no sabria explicar el perquè.

M'agraden els personatges, l'estil, la manera de moure's, la música i l'harmonia que s'hi respira. M'agraden els arguments i encara que dins la lentitud, el seu fil conductor atrapa.

¿És la química talment com passa amb les persones la responsable dels gustos per les coses? li he dit jo.  ¿La química sempre decideix?

Després i al cap d'una estona de parlar amb ella jo encara hi pensava i m'he preguntat a mi mateixa:

Pilar ¿quina és la teva pel·lícula?

Sense dubtar ni un segon m'he dit, i gairebé en veu alta, com aquella gent que enraona sola: "Las invasiones barbaras" -deixant de banda algun clàssic com podria ser  "Casablanca"-.

(Las invasiones barbaras-----   http://www.filmaffinity.com/es/film157991.html)

I aleshores m'he preguntat: ¿què ho fa que algunes coses ens agradin molt, altres a mitges i altres -com seria en el meu cas el formatge de cabra. Fastigós. La cosa més dolenta del món. Ni l'olor, ni retirat del plat si hi ha tocat una fulla d'enciam- gens ni una mica? ¿Què ho fa?

¿La química n'és la principal responsable? ¿És compartida amb el "temps" i les situacions? ¿És el nostre ADN ancestral de quan els filòsof ja parlaven de codi matemàtic, el codi de la bellesa? -hom diu que allò que ens agrada té forma rectangular-. Si us hi fixeu objectes que utilitzem a manera de costum tenen una forma rectangular: les targes de crèdit, el DNI, la pantalla de T.V. la majoria d'electrodomèstics, els llibres, l'ordinador  els mòbils...i així un llistat inacabable. I  tot allò  més bonic té el patró universal de la naturalesa: els rius, les bromes, una petxina, l'espiral del caragol...

Certament que els artistes, pintors, arquitectes...s'hi inspiren -A. Gaudí-. 

I hom diu que és per aquest motiu que acostuma a agradar lo mateix a la majoria de la gent. I que sentim comoditat i costum pels mateixos objectes. 

¿I sinó és així?