divendres, 31 de maig del 2013





 INFERMERIA I DIGNITAT

Avui s'ha celebrat la Cloenda del curs de la SCAIC (Societat Catalana d'Al·lèrgia i Immunologia Clínica)
Aquesta és una reunió anual d'al·lèrgia en la qual s'hi comparteixen coneixements i durant l'estona de descans, facultatius (infermeria / metges) també compartim espai.  Tanmateix avui, Farmaindustria ens ha tornat a denegar l'assistència a la zona dels estands, per la qual cosa s'ha hagut d'habilitar un espai físic de cafè-descans per infermeria, a part.
Infermeria té un cos de coneixement propi que li permet treballar amb autonomia.
I els registres de la nostra tasca professional als historials clínics són faves comptades.
Així, ras i curt.                                            
En nom propi, i amb el suport d'ACADI (Associació Catalana d'Alergologia de Diplomats en Infermeria) faig pública aquesta incidència. 







18 comentaris :

  1. Agraeixo a tots els facultatius metges que avui ens han fet suport, compartint l'esmorzar amb nosaltres, les infermeres, al nostre espai, a part.

    ResponElimina
  2. Aquesta situació de Farma industria és patètica. Fa 35 anys que soc metge i tot i tenir contacte amb els Laboratoris Farmacèutics, MAI he prescrit res que no considerés necessari per al meu pacient, que SEMPRE serà l’objecte del meu interès. A tots els congressos hi ha els estands dels Laboratoris, amb l’objectiu d’informar dels seus productes i això interessa a TOT el personal sanitari. Durant anys hem treballat colze a colze metges i infermeres per fer una Salut digna, posant el millor dels nostres coneixements i que ara algú pugui posar en dubte el nostre criteri, la nostra bona fe, el nostre interès pels pacients, en una època on ens retallen el sou, ens augmenten les hores de treball, ens denuncien, ens titllen de mala praxi, només sortim a les notícies pels errors (i alguna cosa curiosa com ara el primer transplantament de cervell o d’ànima), que ens poden acusar d’ajudar una dona que lliurement pren una decisió sobre ella mateixa i el seu futur.... resulta que ens hem de preocupar de semblar honrats com la muller del Cèsar, que ens hem de mantenir separats de les nostres infermeres, i que ens hem de protegir dels jutges i els polítics....sort en teniu que la vocació de servei a la comunitat ens impedeix engegar-ho tot, i seguirem vetllant per vosaltres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amparo Gaitano Garcia. Presidenta de l'Associació Catalana d'Al·lergologia de Diplomats en Inferneria, ACADI.
      Per segon any consecutiu FARMAINDUSTRIA ENS FA BOICOT. Tan es que el haguem explicat que infermeria ha de conèixer els fàrmacs perque es la que els administra, que ha de saber les indicacions i contraindicacions i efectes secundaris, etc. Tan es que el Col·legi d'Infermeria ens recolzi. Es basen en els articles de la seva Supervissió Deontològica, Codi de bones Pràctiques, per impedir-nos l'accés als seus estands en un congres de professionals sanitaris, metges i infermeres . Pot ser s'haurien de revisar aquest codi i pensar si son bones pràctiques discriminar un col·lectiu que sempre ha treballat amb els metges, cadascu en el seu rol, per donar el millor servei al pacient i sense cap probleme deontològic a causa dels medicaments.

      Elimina
  3. "Don't let the bastards grind you down!"

    ResponElimina
  4. L'apartheid o segregació professional no és una carícia...més aviat pica encara que hom aplani la testa. I caldrà vetllar això del trasplantament de l'ànima sí és que aquesta existeix ja que més aviat la presento camuflada a modo placebo dins una càpsula d'amoxicil.lina... trist, però real.
    Saps que et dic Amparo, a vegades penso que ens hi esforcem massa, que hauríem d'anar a la nostra, fe bé la nostra pròpia feina -cos de coneixement propi-, educar a les infermeres a ser més fortes i a estimar-se més i pensa que tant fàrmacs com indústria com metges, ens necessiten. Que ens vinguin al darrere. No pas a la inversa.

    ResponElimina
  5. Ho trobo patètic... si la infermeria fos la qui receptès deixarien als metges a l'altre espai... que s'ho facin MIRAR pq. demostren ser poc professionals.

    ResponElimina
  6. Pilar, el meu suport.

    Vull pensar que els metges pensem com el Carles. Hi estic completament d’acord. Ser metge implica tenir una ètica professional i uns valors que no es poden corrompre ni per pressions internes ni externes. Jo tampoc pautaria mai res que no cregui que pot aportar un benefici a un pacient. Mai. Abans em retiro i em dedico a una altra cosa. Vivim sota molta pressió, tots ho sabem. A més hem de sobreviure a les pressions internes (receptar tots els genèrics possibles, p.ex) i externes (indústria) però això no ens ha de fer trontollar. Mai.
    Fins ara creia que una infermera havia de conèixer tant un turbuhaler com un accuhaler, una pauta clúster, un anticos monoclonal, etc...però, estava equivocada. Teníeu un secret que ha estat descobert: sou ROBOTS. Per això només serviu per fer pricks i quan acabeu premem l’off i tots cap a casa. Era important que no entréssiu a la zona dels estants ja que us podíeu “curtcircuitar” si per una casualitat una de vosaltres premia l’ON davant un delegat comercial. I s’hagués “liat ben liada”.

    Petonet, Laia


    (Laia Ferré)

    ResponElimina
  7. La Farmaindustria sap de sobres que INFERMERIA som IMPRESCINDIBLES, reforçar adherència dels pacients que necessiten tractaments, canviar estils de vida i fomentar en gral hàbits saludables. Tot això s'aconsegueix amb el treball coordinat i amb equip de tots els professionals de la salut ( infermeres, metges i Tsocials ).
    Nosaltres no prescribim medicació, ni es la nostra feina , però si que tenim de saber els efectes adversos , interaccions i complicacions de les medicacions que fan els pacients que tractem. RT

    ResponElimina
    Respostes
    1. Exacte Rosa, Farma industria ho sap, però el seu camí ja s'ha desviat cap a una altra banda que no té res a veure amb el nostre

      Elimina
  8. Laia, has donat just al clau. Jo també ho penso: SÓC UN ROBOT DE FER PRICKS. I no només això, sinó que a més a més tinc un fuet al darrer que m'instiga a engreixar els terminals per tal d'anar cada vegada més de pressa "com és que aquest usuari fa més d'hora i mitja que s'espera!!".
    I lo millor del cas és que no m'immuto, ni tinc ganes de plorar, com abans...això vol dir que m'estic transformant en un MAGNÍFIC ROBOT.
    Aquí és on rau el veritable problema: en si això dels ROBOTS és de VERITAT O NOMÉS ÉS UNA FANTASIA NOVEL·LESCA.
    Tanmateix, molt em temo que la realitat supera la ficció. I de tros llarg.
    Sort que el temps sempre retorna les coses a lloc... I segurament, un dia, tornaré a tenir ganes de plorar. Gràcies Laia, ara mateix ja en tinc...una mica

    ResponElimina
  9. Hola Pilar fa uns anys vaig llegir el teu llibre DONA I CADIRA, avui he trobat el teu bloc i veig que has publicat EL JARDÍ DEL HOSTES, em pots dir si es fàcil de trobar i de quina editortial es?
    Moltes gràcies me'n alegro d'haver-te trobat

    Roser

    ResponElimina
    Respostes
    1. Roser, és de l'editorial Albí. Segurament ja no el tenen en existència però l'han de demanar. La casa del Llibre crec que el tenen, i a Fnac el demanen...crec...Abacus?
      Jo també m'alegro que t'interessi. Són llibres de fa temps i ja saps que els llibres tenen una curta vida i més avui. Veig que has caigut al bell mig d'una tertúlia del bloc: de metges i infermeres... discussió amb Farma Industria, em sap greu... però a vegades sort que també visc l'altre món, el literari, sinó no ho podria suportar.
      Gràcies i si necessites més informació m'ho comentes.

      Elimina
  10. Encara que t'estranyi la infermeria a Catalunya no té res a veure amb la de la resta de l'Estat. Sense anar més lluny el que comentes de consultar la informació clínica, és un dels esculls que està dificultant la connexió entre la Historia Clínica Compartida de Catalunya i la resta de CCAA, a través del Ministeri, ja que no es preveu que puguin consultar els informes mèdics (i a la inversa, el metge no pot veure l'informe d'infermeria).
    D'altra banda pensa que infermeria no sols no prescriu sinó que amb la vostra feina de formació i educació sanitària podeu fer disminuir la medicació que necessita el pacient.
    Per tant crec que no us hauríeu d'amoïnar massa per aquesta actitud impresentable, per més que molesti.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó Miquel, però és aquesta sensació d'apartheid...que fa mal...i també m'adono que amb la crisi s'accentuen models i estils extrems. Com passa als països pobres i sobretot amb poca cultura. Per exemple: rics i pobres, metges i infermeres...Últimament tinc una sensació desagradable d'esquerda social i el pitjor de tot és que per més que vull pensar que no, veig que sí. Jo hi lluito, batallo, denuncio, en parlo, escric...però el món igualment roda al seu ritme i aquest és el camí que s'ha iniciat: el camí dels nostres fills.
      Al capi a la fi tens raó que aquesta segregació infermera-metge és una actitud patètica i que nosaltres hauríem de fer la nostra, seguint els nostres propis coneixements i maneres de fer a banda de l'apartheid, però igualment jo hi veig tot un món de distòcia social desbocada com un cavall a galop. Un cavall que el dia que es xafi el seu propi ronsal farà una volta de campana com els saltimbanquis de circ.
      I tu Miquel això ho expliques molt bé al teu bloc, amb els teus escrits de denúncia: http://elmundodeshululandia.blogspot.com.es/

      Elimina
  11. S’entén una certa indignació pel fet de que es tracte d’un exclusió i aquestes situacions es viuen com humiliants. Ningú es molesta si, posem per cas l’exclouen de la pobresa i el fan ric de repent. I a vosaltres vos han marginat de l’espai dels metges, ni més ni menys, i això produeix un sentiment d’orgull ferit, de marginació i menys teniment. Però, ben mirat, quina importància té? Hi aprendríeu alguna cosa a la fira dels stands que no haguéssiu tingut l’obligació professional de saber abans d’anar-hi? Voleu incórrer en les petites corrupcions que eufemísticament s’anomenen “el contacte amb els laboratoris”? Són imprescindibles aquestes costoses reunions, tant a la manera de les societats científiques del segle XIX, a l’era de l’internet?
    Luis Roca Tey

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó,Dr Roca Tey, ja saps que penso com tu - en això i en moltes altres coses-. Però com molt bé dius: fereix. Fereix l'orgull i altres sentiments. És aquest maleit sentiment de humiliant i de marginació. No resulta senzill quan s'encasta a la pròpia pell - tot i que jo sóc del parer, i suposo que ja ho has llegit més amunt, d'anar a la nostra-.
      I també tens raó que són informacions que es poden aprendre i aconseguir per altres bandes. Però no creus que és més agradable i senzill de compartir-les amb l'equip de treball? És com compartir les estones i les festes i els espais, amb els amics/família: tant si el motiu és únicament plaent, com si és de responsabilitat. L'ésser humà per naturalesa és un animal de companyia i de grup i les exclusions, avui per avui, encara resulten desagradables.

      Per cert, m'ha agradat molt aquesta frase que dius: "Ningú es molesta si, posem per cas l’exclouen de la pobresa i el fan ric de repent" Exacte, precisament per això i moltes altres coses sempre dic que som una raça tan desgraciada que ens extingirem, segur.

      Elimina
  12. A veure si ho he entès be...Com molt be he llegit en algun altre comentari, et sents, us sentiu ....ferides. Per quin motiu? Ahhh, perdó, perqué us han exclòs de rebre publicitat per part de les cases comercials que mouen els laboratoris.
    Crec que la formació de totes les infermeres no es fa en els passadissos dels congressos, així com tampoc la formació dels metges, que les infermeres, i especialment las de l'especialitat d'al·lèrgia, teniu els conceptes molt ben apresos, i que sense vosaltres,la programació de visites no es podria fer, ja que el tàndem infermera-metge ha de funcionar al 100% per tal de poder assolir les visites tal i com estan programades, i a mi, això és el que m'interessa, res més. Tu em coneixes Pilar, saps com soc i qué penso, sóc infermera a banda de metge, i crec que la feina que fa una infermera, en cap moment es pot comparar amb la del metge, ,'infermera és aquella que està SEMPRE al constat del malalt, i és aquella a qui el malalt li tindrà tota la confiança del món, i això és el que ha de ser el valor de la infermeria, no els interessos que es puguin valorar des de Farmaindustria.
    A mi particularment no em preocuparia gens aquest tema,em preocupa la salut del malalt i per això dono un 10 gegant a infermeria en tota la seva tasca, com a infermera, com a metge i com a pacient que també soc a vegades.
    Rosalia

    ResponElimina
    Respostes
    1. Penso molt semblat a com penses tu -sobretot en qüestions particulars de salut-, tanmateix crec fermament que qualssevol segregació/apartheid, sigui de l'indole que sigui, hauria de ser absolutament intolerable: per principis de drets humans.

      Elimina