LA POSTAL

La llibreria dels anys 70

Una llibreria dels anys 70. Atapeïda de libres; i ja no feien olor de paper nou.

 Ben sola. Sola, hi vaig passar la tarda sencera.  

El  moble llibreria de color clar bastant lleig però funcional, i tot recte de dalt a baix i de prestatges a la mida dels llibres s'alçava davant meu un tresor a destapar .

 Josep Pla, El que hem menjat.

Aquest va ser el primer titular, escrit en daurat damunt el llom de color vermell fosc.

 Hi  havia algun exemplar dedicat amb tot l'amor del món, amb una cal·ligrafia de lletres cursives i enganxades. 
 Entre les pàgines d'un llibre esllomat i fet malbé hi havia una postal que deuria ser un punt de llibre, o senzillament un amagatall de ja fa noranta anys pel que vaig veure a la data de dalt de tot. Era una postal d'aquestes que no saps si és un dibuix o bé una fotografia pintada perquè les flors del jardí que voltava una casa com idíl·lica amb fum de xemeneia tenien un color estrambòtic.  I la claror del fons era impossible que fos de veritat. És veia ben clar que la postal havia estat llegida moltes vegades,  fins i tot era una mica rebregada i  bruta i després netejada, i semblava que havia estat mullada perquè costava molt de llegir l'escrit de la dona que ho signava:  Claudina... L'exemplar, per mi,  no tenia cap interès. He de dir que ara que ho estic escrivint no recordo ni quin llibre era. Ara bé, just al costat, hi havia Laura a la ciutat dels sants de Miquel Llor i Vida Privada de Josep Maria de Segarra.

Me'ls quedo, li vaig dir al venedor de la botiga que tenim a Manresa de l'associació contra la droga: Reto a la Esperanza. 

Són dos euros, em va respondre.

La postal també la vull.

Senyora, la postal li regalo.