pilar duocastella

dissabte, 13 de desembre de 2014

NarradorsCentrals

Alguns de nosaltres: NarradorsCentrals



Ahir, alguns NarradorsCentrals ens  vam reunir amb la intenció d'ajuntar les veus i fer una bona cridòria perquè els xiscles s'escampin per a tot el territori. Cridarem des del capdamunt del Castell de Manresa i a dalt del graó que puja  a Queralt i tot donant la volta per davant i el pel darrere...Cridarem des de Capellades i des del Tossal de cal Pons que és el punt més alt de la Serra de Castelltallat, gairebé 1000 metres...Ara compta tu quina soroll que farem. Nosaltres som una mena de personal que escriu i això vol dir que som isards   dins el nostre món creatiu però que, per divulgar, ho farem plegats.
Ahir ens vam trobar els NarradorsCentrals i també vam sopar, a cal Magre, mentre apuntàvem estratègies per tal de fer-nos sentir i mentre compartíem experiències i mentre rèiem.
Sí, ahir vaig riure i avui he plorat. Ahir tenia calor i avui tremolava als funerals de Rafael Llussà. Estava a Crist Rei,  asseguda a un banc de la Parròquia, i casi com enganxada a la Mercè Arrufat que sanglotava. Ens tocàvem de braç a braç com qui cerca escalfor, jo amb el cap cot i la solitud  dels escriptors  i tot mirant cap enlloc fins que de tant en tant la música, maquíssima, em feia escoltar. I així tota l'estona fins que a l'hora de l'eucaristia un senyor de cabells esblanqueïts  i una cua i amb un aire filosòfic, ha deixat una rosa blanca a sobre  la caixa del Rafael... llavors jo també he plorat. I en acabat, casi no sé ni com, m'he trobat caminant per Manresa sense ni acomiadar-me de ningú, sola, i pensant en la vida i la mort ja que avui, i per postres, també ha mort Joan Barril.

Ahir amb els NarradorsCentrals vam engegar projectes de futur, i avui la mort no ha parat de rondar dins els meus pensaments. 


1 comentari :