Alguns de nosaltres: NarradorsCentrals |
Ahir, alguns NarradorsCentrals ens vam reunir amb
la intenció d'ajuntar les veus i fer una bona cridòria perquè els xiscles s'escampin
per a tot el territori. Cridarem des del capdamunt del Castell de Manresa i a dalt del graó que puja a Queralt i tot donant la volta per davant
i el pel darrere...Cridarem des de Capellades i des del Tossal de cal Pons que
és el punt més alt de la Serra de Castelltallat, gairebé 1000 metres...Ara
compta tu quina soroll que farem. Nosaltres som una mena de personal que escriu
i això vol dir que som isards dins
el nostre món creatiu però que, per divulgar, ho farem plegats.
Ahir ens vam trobar els NarradorsCentrals i també vam sopar, a cal Magre, mentre
apuntàvem estratègies per tal de fer-nos sentir i mentre compartíem
experiències i mentre rèiem.
Sí,
ahir vaig riure i avui he plorat. Ahir tenia calor i avui tremolava als
funerals de Rafael Llussà. Estava a Crist Rei, asseguda a un banc de la Parròquia, i casi com
enganxada a la Mercè Arrufat que sanglotava. Ens tocàvem de braç a braç com qui cerca escalfor, jo
amb el cap cot i la solitud dels escriptors i tot mirant
cap enlloc fins que de tant en tant la música, maquíssima, em feia escoltar. I
així tota l'estona fins que a l'hora de l'eucaristia un senyor de cabells esblanqueïts i una cua i amb un aire filosòfic, ha deixat una rosa blanca a sobre la caixa del Rafael... llavors jo també he
plorat. I en acabat, casi no sé ni com, m'he trobat caminant per Manresa sense ni
acomiadar-me de ningú, sola, i pensant en la vida i la mort ja que avui, i per
postres, també ha mort Joan Barril.
Ahir amb els NarradorsCentrals vam engegar projectes
de futur, i avui la mort no ha parat de rondar dins els meus pensaments.
Moltes gràcies, Pilar, de tot cor.
ResponElimina