Avui fa just una setmana! Un grup d'amics vam celebrar l'acord a última hora dels nostres
polítics. Estàvem alegres però al mateix temps relluïts per l'emoció que genera la novetat i la sorpresa
de la sobtada notícia: Tenim acord. Tenim president de la Generalitat: M. Hble. Sr. President Puigdemont.
Consens.
La fotografia més exultant que tenim de
nosaltres mateixos. Ens vam fotografiar amb el pal. A peu
dret vam brindar. Ens vam alçar de la cadira, vam seure, vam tornar a brindar.
Vam aixecar les copes moltes vegades . Moltes. El silenci i la paraula coincidien, respectuosament.
El somriure.
"Brindant pel vaixell que ens ha de dur a Ítaca". Aquest va ser el
títol de la publicació, publicació necessària: No hi ha vida fora de les xarxes
socials. L'enunciat que donaria nom a la
fotografia del somrís. Consensuat i
debatut en la dura negociació de líders
i explicadors de coses normals.
El mar.
Finalment la conversa ens va guiar fins a Miquel Pairolí ( 9 de desembre de 1955 - 6
de juliol de 2011) Va arribar un moment que la paraula va agafar forma de
teatre, i literatura. De música. De novel·la, i d'escriure. D'escriptors. De nosaltres.
La literatura.
L'endemà del dia del sopar d'avui fa just una setmana,
el dia 10 de gener de 2016. Investidura
del president. Ells també van
parlar del mar, de metàfores i de cites
literàries. Es van alçar de la cadira,
van seure. I les darreres paraules recorden a Miquel Pairolí, i talment com un presagi de L'enigma confós per la Cera d'un Paisatge amb flames de tot allò que podria generar la metamorfosi d'El camp de l'ombra. L'Octubre, per no dir el Gener, dEl convit que enceta l'any amb la premonició del nostre
brindis.
Presagi.
 |
| Nosaltres i el pal, amb el somrís del brindis |
Veig que algú no va enfocar gaire bé, potser amb tant de brindis...Jo també vaig estar molt contenta, després d'esperar tres mesos i perdre una mica la il·lusió, de cop i volta ens tornam a revifar!
ResponEliminaEm van encantar les metàfores marineres i també una cita del nou president: "El més bonic del mar,és allò que no hem navegat"...Que em sembla que va dir que era d'un poeta turc!
Petonets, Pilar.
Acord , el mar , la literatura , els brindis ....el presagi del que va venir l'endemà i esperem amb moltes ganes el que vindrà a partir d'ara.
ResponEliminaComençant d'aquesta manera no pot anar malament.
Dia 9 de Gener . Un dia feliç .
I amb la millor companyia . Preparem el vaixell , com dius tu , per anar a Itaca.
Que bo eh Neus? ens passem mig sopar parlant de Pairolí, i com aquells presagis de bruixots de barbes partides, l'endemà el nou president el recita a la investidura.
Elimina