pilar duocastella

dijous, 15 de desembre de 2011

LA MEVA PRIMERA PUBLICACIÓ



Ja fa dies, potser mesos, que penso: vull fer un bloc.
Les primeres preguntes: com és fa? No et costarà gens, em va dir la Viki.
Què hi escriuré?
Sovint tinc moltes coses per dir, fins i tot massa, però quan em venen al cap no s'escau que les pugui dir ni molt menys escriure, i quan puc aleshores em passa que els pensaments ja no hi són. De fet no és que hagin fugit, no, no...de moment encara no s'escapen, ans al contrari, però han pres una dimensió totalment diferent, com poc interessants. Aleshores em demano: I què vol dir una cosa interessant? I mentre navego entre dilemes va passant el temps i no faig el bloc. Però aquests dies han operat al meu pare i he deixat de banda aquest tipus de dilemes  i m'he dedicat a ell amb tots els sentits, sense pensar en res més, fins ahir. Ahir, però, asseguda i cansada, mentre mirava el sostre, em vaig dir: ara. I m'hi vaig posar. De cop. Com un rampell.
La meva cosina Clara  m'havia comentat, fes-lo ben senzill.

Primer vaig fer la fotografia d'una taula de fusta que havia pintat  jo mateixa, fa unes setmanes, amb una flor molt mal dibuixada. Aquesta flor, Pilar, no està ben dibuixada, em comentava una experta;  i jo ja ho sé, però  el color rosa que vaig triar m'agrada molt  i el blau de fons encara més, i s'hi adiu. Així que ahir, sense pensar-m'hi gaire vaig agafar un bloc petit, el de tota la vida, i un llapis sofisticat que em va regalar l'Ignasi i aleshores vaig escriure: coses que pensem, i així mateix, com deixat estar, ho  vaig fotografiar. Era vespre tard, molt tard,  massa tard, tard de matinada... aquella hora que tothom dorm. Tanmateix la millor hora.
La fotografia, i la configuració...
Fes-lo senzill.  I de tan senzill crec que encara no el tinc ben endreçat i ja estic aquí, escrivint les primeres  paraules. Paraules escrites a raig i que  demà ja  trobaré poc interessants però aquí s'estaran,  penjades.
I anar fent, com diu la gent de Castelltallat, anar fent...a rampellades seques i que després, surten com surten...

14 comentaris :

  1. Sort amb el blog, Pilar. Que la força i el "llapiç perfecte" de Faber-Castell (segur que venien de Catalunya aquests alemanys: els Fabra i Castell de tota la vida), t'acompanyin durant les festes, i molt més enllààààà!!!!....

    ResponElimina
  2. Pilar: crec que hi ha alguna manera de fer que es vegi tot en català. (mira a la configuració).
    Amb les fotos el text queda molt ben ambientat. Anava a dir que només hi falta la "banda sonora", però aquí penso que és millor que cada u imagini la música i els sons que més li agradin ...

    ResponElimina
  3. Gràcies Ignasi, ets el rei de la comunicació. I miraré això de la configuració...però això ja serà un altre dia.

    ResponElimina
  4. Ja aniré llegint els teus pensaments publicats aquí amb molt d'interès, els ulls com a taronges i les orelles ben dretes.

    ResponElimina
  5. ostres que guai, jo no tenia idea com era un blog, seré fidel seguidora, ptns

    ResponElimina
  6. Ost5res Pilar, Ets la hostia. Sempre aconsegueixes alló que vols. Felicitats pel blog, el seguiré molt d'aprop.
    petons

    ResponElimina
  7. Molt be Pilar. Molt bona idea ! A veure si se'ns acudeixen coses per anar-hi posant. Apa, a pensar una mica.

    ResponElimina
  8. De pensar sempre ho fem, i segur que se'ns acudiran coses, segur

    ResponElimina
  9. M'alegro molt que t'hagis animat, segur que serà molt interessant llegir-te, una abraçada!

    ResponElimina
  10. Gens malament, si parlem d'un aperitiu per obrir boca, és clar: tu tens el cap atapeït de pensaments profunds, que no tracten precisament d'una taula pintada. Però m'agrada que t'hagis llençat per fí a la piscina (sempre que no et tregui temps per barallar-te amb les teves novel·les). Ànim, wapa!

    ResponElimina
  11. Hola Pilar. Malgrat el respecte que fa a la gent "gran" no habituada a aquests entorns, la Geli i jo tenim el propòsit de seguir-te. Segur que serà molt interessant. Per cert, el pare ja està recuperat de l´operació?.

    ResponElimina
  12. Hola Pilar,molta empenta amb aquest nou blog que fa uns dies has estrenat. De ben segur que els teus rampells seran ben plasmats,... ja sigui sobre paper real o virtual, no deixis mai de fer-ho.

    ResponElimina
  13. Hola Ramon i Geli, el meu pare ja està molt bé. RECUPERAT DEL TOT!!

    ResponElimina