LA MEVA PRIMERA PUBLICACIÓ

Ja fa dies, potser mesos, que penso: vull fer un bloc.
Les primeres preguntes: com és fa? No et costarà gens, em va dir la Viki.
Què hi escriuré?
Sovint tinc moltes coses per dir, fins i tot massa, però quan em venen al cap no s'escau que les pugui dir ni molt menys escriure, i quan puc aleshores em passa que els pensaments ja no hi són. De fet no és que hagin fugit, no, no...de moment encara no s'escapen, ans al contrari, però han pres una dimensió totalment diferent, com poc interessants. Aleshores em demano: I què vol dir una cosa interessant? I mentre navego entre dilemes va passant el temps i no faig el bloc. Però aquests dies han operat al meu pare i he deixat de banda aquest tipus de dilemes  i m'he dedicat a ell amb tots els sentits, sense pensar en res més, fins ahir. Ahir, però, asseguda i cansada, mentre mirava el sostre, em vaig dir: ara. I m'hi vaig posar. De cop. Com un rampell.
La meva cosina Clara  m'havia comentat, fes-lo ben senzill.

Primer vaig fer la fotografia d'una taula de fusta que havia pintat  jo mateixa, fa unes setmanes, amb una flor molt mal dibuixada. Aquesta flor, Pilar, no està ben dibuixada, em comentava una experta;  i jo ja ho sé, però  el color rosa que vaig triar m'agrada molt  i el blau de fons encara més, i s'hi adiu. Així que ahir, sense pensar-m'hi gaire vaig agafar un bloc petit, el de tota la vida, i un llapis sofisticat que em va regalar l'Ignasi i aleshores vaig escriure: coses que pensem, i així mateix, com deixat estar, ho  vaig fotografiar. Era vespre tard, molt tard,  massa tard, tard de matinada... aquella hora que tothom dorm. Tanmateix la millor hora.
La fotografia, i la configuració...
Fes-lo senzill.  I de tan senzill crec que encara no el tinc ben endreçat i ja estic aquí, escrivint les primeres  paraules. Paraules escrites a raig i que  demà ja  trobaré poc interessants però aquí s'estaran,  penjades.
I anar fent, com diu la gent de Castelltallat, anar fent...a rampellades seques i que després, surten com surten...