POSTAL DE NADAL

Fa pocs dies vaig rebre una postal de Nadal,  com les d’abans. L’escrit era fet amb un bolígraf de tinta, de color blau , i deuria ser de qualitat pobre  perquè vessava  i feia taques rodones al final de cada paraula. Es notava, però, que qui escrivia era una persona pol·lïda perquè  les taques no pastifejaven, i la cal·ligrafia era acurada, elegant.

Desitjo de tot cor que passis un Bon Nadal i un pròsper any nou, a tu i a tots els teus éssers estimats.

El sobre també era escrit a mà i ben tancat, dels que es llepen. El vaig obrir amb cura, em va costar perquè s’estripava malament. Vaig treure la postal: una caseta al mig del bosc i gairebé coberta de neu, amb una xemeneia de fum,  i un cabirol amb cara de content i les estrelles.

Vaig observar el paisatge: mirar-lo feia venir ganes de passar el Nadal a la caseta, i vaig llegir més d’una vegada les lletres tacades. El sobre era quadrat i de paper gruixut. No vaig conèixer al remitent. No hi havia manera. Segurament era un error. Però no, no ho era. No era un error ni molt menys algú desconegut. I al cap d’una bona estona em van venir ganes de riure. Somreia mentre comptava el temps que vaig estar a obrir el sobre, observar la lletra, després l’escrit, les taques que no pastifejaven, el paisatge  i el foc a dins les parets que en realitat no es veia però que jo li veia com si hi fos, i l’olla penjada, i mentrestant el cabirol a fora, content, fins que vaig saber qui m'ho havia enviat.
 Comptava i pensava que  internet es menja el temps d'una  manera ben diferent. 

I avui he rebut un altre sobre  del mateix estil, amb una felicitació plena  de gats,  i molt ben dibuixada. Aquesta, ni que no hagués estat firmada ja se sap que és de la Roser.

I sí, somric, quan  penso que sovint no sabem encaixar les coses fora del temps que toca.

Encara ara, ens costa.