pilar duocastella

dijous, 22 de desembre de 2011

POSTAL DE NADAL


Fa pocs dies vaig rebre una postal de Nadal,  com les d’abans. L’escrit era fet amb un bolígraf de tinta, de color blau , i deuria ser de qualitat pobre  perquè vessava  i feia taques rodones al final de cada paraula. Es notava, però, que qui escrivia era una persona pol·lïda perquè  les taques no pastifejaven, i la cal·ligrafia era acurada, elegant.
Desitjo de tot cor que passis un Bon Nadal i un pròsper any nou, a tu i a tots els teus éssers estimats.
El sobre també era escrit a mà i ben tancat, dels que es llepen. El vaig obrir amb cura, em va costar perquè s’estripava malament. Vaig treure la postal: una caseta al mig del bosc i gairebé coberta de neu, amb una xemeneia de fum,  i un cabirol amb cara de content i les estrelles.
Vaig observar el paisatge: mirar-lo feia venir ganes de passar el Nadal a la caseta, i vaig llegir més d’una vegada les lletres tacades. El sobre era quadrat i de paper gruixut. No vaig conèixer al remitent. No hi havia manera. Segurament era un error. Però no, no ho era. No era un error ni molt menys algú desconegut. I al cap d’una bona estona em van venir ganes de riure. Somreia mentre comptava el temps que vaig estar a obrir el sobre, observar la lletra, després l’escrit, les taques que no pastifejaven, el paisatge  i el foc a dins les parets que en realitat no es veia però que jo li veia com si hi fos, i l’olla penjada, i mentrestant el cabirol a fora, content, fins que vaig saber qui m'ho havia enviat.
 Comptava i pensava que  internet es menja el temps d'una  manera ben diferent. 

I avui he rebut un altre sobre  del mateix estil, amb una felicitació plena  de gats,  i molt ben dibuixada. Aquesta, ni que no hagués estat firmada ja se sap que és de la Roser.

I sí, somric, quan  penso que sovint no sabem encaixar les coses fora del temps que toca.
Encara ara, ens costa. 

3 comentaris :

  1. T'arriba un sobre escrit a mà! Aquesta és l'autèntica meravella, l'autèntica felicitació de Nadal! Ja no veiem les paraules manuscrites de la gent, la diver
    sitat cal·ligràfica on hi ha mitja imatge de cada ànima, de cada esperit. Ja no arriben postals llunyanes amb segells curiosos però escrites a mà. Quin plaer més gran escriure a mà, embrutar papers blancs, gastar llàpiços, bolis, estilogràfiques de luxe,...
    Ara ens arriba tot per mail, xat, sms,.. Poques vegades donem el telèfon i gairebé mai l'adreça postal, no fas cas que ens arribés una carta plena d'amor, una postal llunyana,o, senzillament, una felicitació de Nadal.

    ResponElimina
  2. Doncs jo ho sento per tots els nostàlgics, poetes i cantautors però per mi que sòc pragmàtic i de ciències, poder escriure per mail, whatsApp, facebook i blogs, i poder dir lo que em dona la gana (amb permis del Pentàgon), senzillament es una passada.
    Bon Nadal a tothom tot i que sigui amb retard (ja ho diuen que internet no ha estat mai instantani)

    ResponElimina