GOVERN

 Hi hauria d'haver un canvi conceptual de comandament de país. I que aquest canvi passi per allunyar de nosaltres la política de partit. Potser jo ho veig així perquè a mi em costa molt d'encaixar dins un grup. M'hi sento atrapada.

 Actualment, el sistema de govern a partir del grup polític, i sobretot la fidelitat –aquesta fidelitat, pel meu pensar “mal entesa”- a un partit, grup, o com se li vulgui dir, ho trobo obsolet.

Les persones han de ser lliures, som lliures per naturalesa, i estar enquibits dins un marc és una despesa energètica sobreafegida a la despesa que ja suposa tot plegat. Si més no, això: la política, ja ha passat. Crec que a hores d’ara a la població, a la gent de carrer, se'ls posa els pèls de punta només d’olorar  l'estil actual de propaganda electoral i la paraula  política.

Un país hauria d'estar dirigit per persones capacitades, tècnics de diferent manera de pensar. S'ha de desmuntar el sistema, i dirigir-lo de nou,  abans que aquest no ens desmunti a nosaltres. 

Crec que s'hauria de votar a una persona, però no a un partit.

I aquest algú es podria rodejar de persones amb qui ell també cregui i que no necessariament han de compartir ideologia, millor dit: com més diferencies millor; senzillament s’han d’entendre i respectar. Parlo de conceptes diferents. Parlo d’entesa i de respecte, no de pensament igual.

Jo ho visualitzo  com una cadena de mosquetons: l’anella gran i tot seguit els mosquetons. Mosquetons lliures i agafats a la vegada, segurs i de diferents formes i colors. No una cadena de cadena.

Potser és difícil, però hauríem d'estar prou capacitats, oberts,  per saber desgranar una part obsoleta del pensament per obrir la finestra a noves maneres de fer, d’actuar i de dirigir. Atrevim-nos a fer el canvi, sortim de la zona de confort, i caminem cap a la incertesa amb la confiança que en sortirà quelcom esperançador. És vertiginós, i la realitat acostuma a ser diferent al projecte i molt més al somni...però a vegades fins i tot és millor. Saber donar un bon cop de puny a la taula perquè els joves que pugen creguin en un sistema social més lliure i més respectuós -tal com em deia un amic, l’altre dia- : començant pel propi domicili, l’escola, el treball i acabant pel govern.

Jo tinc amics de dretes amb qui segur, segur, que  iniciaria un projecte i que aniria bé. I amics d'esquerres que també. Doncs és exactament això. 

Així, ras i curt.

És a dir: votar  una manera de fer. Votar  un caràcter, votar  un gestor, votar  una intel·ligència i per descomptat votar  una persona que sigui capaç de controlar la maldat, o bé de deixar fluir la bondat... en tot cas això només són matisos –i ho dic així perquè hom diu que les bones persones no existeixen, tot passa per l’autocontrol ja que la llavor del bé i del mal, tots  la tenim a dins-.  Pilar, EL PODER CORROMP (com ho evitem, això?)-Em va dir l’altre dia el Toni- Caldria fer –va seguir- avaluacions personals, a part de la vàlua (molt important!) caldria descartar els "monos alfa" molt possessius i territorials, és a dir, tots aquells individus amb un instint jeràrquic molt accentuat. Tots aquests no serveixen. Fora. Suposo que les capacitats deuen estar en funció de les tipologies humanes. El comportament i la capacitat de control serà molt diferent en individus AA o DD o AD o bé DA. .

Aquesta persona tindrà una tendència, tendència que s’identificarà dins l'antic esquema polític. Esquema ja passat a la història. I segurament  no agradarà a tothom, però, ¿que no passa ara, això, que no agrada a tothom?? i en canvi la despesa política és catastròfica... i el sistema antiquat, avorrit, pesat...costós...i no escric la paraula “corrupció” perquè jo prefereixo fer una negació, fer com aquell que no ha vist res. Quina angúnia que em fa tot plegat! 
Per tant s’hauria de fer com qui comença de cero exercint  sistemes de control exhaustius en el futur.

Vaig molt desencaminada???

Això ja s'ha dit...moltes vegades  ...i la gent acostumada a les tertúlies -tertúlies que jo no escolto-, segur que ho ha discutit i desgranat... crec que el sistema americà s’hi assemblahttp://es.wikipedia.org/wiki/Elecciones_en_Estados_Unidos.  Però per mi, això que dic, també és un ideal, si més no a vegades hi somio.  Llàstima que els interessos a mantenir l'actual sistema són forts i poderosos... i penosos.

Tal com diu l’Ignasi  quan li vaig explicar el meu somni:

Ens convé un crit per a la llibertat i per al reconeixement individual que em sembla molt que és el que toca ara. Volem gent capaç al davant de tot mentre els grups, partits i associacions tornen a començar, tornen a néixer amb un altre format. Ara no ens poden vendre "cap moto" més i han de sortir persones que ens demostrin que valen, que ens demostrin que serveixen,..

Aquestes són paraules extretes de somnis i posades aquí. Res més. Perquè ja m’agradaria a mi de ser aquests algú tan somiat i valent, a més a més de capacitat, per saber encaminar el gir social.

 Mentrestant seguirem somiant, i escrivint.

La lluna fora del cove