pilar duocastella

dijous, 12 de juliol de 2012

POESIA






La poesia. La vida ho és. I també no ho és. Les dues coses alhora.
A vegades mentre feinejo la veig. I és curiós però quan penso en poesia s’instal·len dins meu paraules barrejades.
De tant en tant  són poemes que m’han agradat molt, aleshores camino fins al racó i n’extrec el llibre amb una rauxa de necessitat.
La llegeixo amb el pensament, amb la mirada,  o  en veu alta. Tot depèn. I/o tot alhora. 
I altres vegades em sobta la poesia de sempre, la que ve  sola. Se’m presenta de cop i es taral·leja  a dins amb un ressò estrany ja que jo no sé recitar, per tant el pensament tampoc no en sap i només recita lletres agafades a manera  de voler.

Sigui com sigui, m’agrada.




És quan dormo que hi veig clar
J.V.Foix


És quan plou que ballo sol
Vestit d'algues, or i escata,
Hi ha un pany de mar al revolt
I un tros de cel escarlata,
Un ocell fa un giravolt
I treu branques una mata,
El casalot del pirata
És un ample gira-sol.
Es quan plou que ballo sol
Vestit d'algues, or i escata.
És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l'era,
Em vesteixo d'home antic
I empaito la masovera,
I entre pineda i garric
Planto la meva bandera;
Amb una agulla saquera
Mato el monstre que no dic.
És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l'era.
És quan dormo que hi veig clar
Foll d'una dolça metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d'una petxina,
Só la font del comellar
I el jaç de la salvatgina,
-O la lluna que s'afina
En morir carena enllà.
Es quan dormo que hi veig clar
Foll d'una dolça metzina.



MIGDIADA
Toni Gol Roca


2 comentaris :

  1. Només per aquest poema li haurien d'ahver donat el Premi Nobel a en Josep Vicenç Foix.
    A mi la poesia em costa. A vegades no n'entenc el missatge i d'altres vegades no n'entenc el ritme, la música. Algunes vegades, cap de les dues coses.
    Però d'aquesta m'agrada tot. Penso que és un dels millors poemes en llengua catalana que he conegut. Però haig de reconèixer que n'he llegit poca. Quan era jove n'escrivia i m'havien publicat algun poema en alguna revista,... però penso que és tan difícil com escriure bona música... amb paraules!!

    ResponElimina
  2. Exacte, és molt difícil. Em passa com a tu. I no sé ni si m'agrada...però hi ha alguns poemes que m'agraden molt de molt.
    En Miquel Martí i Pol, també en té alguna de les que es filtren a dins.
    No hi ha dia de pluja solitari a la meva vida,sempre de sempre s'acompanya de les paraules: És quan plou que ballo sol...

    ResponElimina