 |
És un pal.
I tanta tibantor,
costa molt d'aguantar. |
dijous, 27 de setembre del 2012
TIBANTOR
Castelltallat (1959) Infermera de professió, col.labora a la revista Agathos. Ha publicat la novel.la Dona i cadira (1998)també editada al castellà amb el títol Silla de anea. El jardí dels hostes (2004)va ser finalista del premi El lector de l'Odissea. Ambdues novel.les s'han adaptat a teatre. Forma part del col.lectiu d'escriptors NarradorsCentrals amb dues publicacions de relats curts, La Lolines i Delirium tremens, a les edicions de Narrativa L'Albí: De tot cor (2012) i Tot és possible (2014) Que Déu ens agafi confessats, Lola Palau. Edicions l'Albí (2018)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge
(
Atom
)
Òndia, sembla mentida que encara trobem aquesta mena de coses...
ResponEliminaEm sembla una bona metàfora de "l'estaca", o d'alguna cosa semblant. La fotografia és molt bonica. Enhorabona.
ResponEliminaJúlia, aquest pal és mexicà. I els filaments també. Tanmateix, anem-s'hi acostumant...
ResponEliminaQuina bona imatge! fa pensar en tots els fils que tots aguantem i no veiem...
ResponEliminaSí, Bet, i uns tiben cap a una banda i els altres cap a l'altra...suposo que el secret està en l'equilibri, oi?? i que no tibin més d'una banda que de l'altra, o bé ser forts si això succeeix, i aguantar...aguantar tan fort com es pugui per no caure.
Eliminavolia dir els fils que aguantem o que ens aguanten!! perque molts cops si nos per aquests fils... una abraçada
EliminaSí, exacte, moltes vegades sort dels fils...
EliminaPilar, l'equilibri crec que no existeix. Quan tot sembla que s'atura i s'estabilitza, una peça es belluga i ho canvia tot. El pal podria ser la metàfora de moltes coses: la parella, la vida, els fills, la família, els amics, el cotxe...i la vida.
ResponEliminaSí, el pal podria ser la metàfora de molt. I l'equilibri...potser sí que tens raó, i no existeix, i nosaltres viga esforços i més esforços per aguantar-lo...saps? a l'últim sempre vaig a parar al mateix lloc i estic segura que som una raça a extingir...Tot i així, vols dir que no existeix?? els equilibristes de circ prou que s'aguanten, i una bona estona...si fóssim ben hàbils... potser tot és qüestió d'habilitat. Què hi dius?
EliminaEls equilibristes s'aguanten, però no eternament, algun dia han de baixar de la corda, no? Just en el moment que baixen trenquen l'equilibri respecte la corda i en creen un altre de nou respecte el terra. Tot és qüestió de petits equilibris i desequilibris que es van succeint al llarg del temps. A nosaltres, ens dona la sensació que a cada banda de la balança hi ha el mateix i per això res es mou i tot es manté, però només és un engany. Bé, ja no sé ni el que estic dient. A mi la tardor em fa sentir una mica apagat o pessimista o desequilibrat. I tot a començat per un pal amb tot de tibants!!!
EliminaExacte! equilibris diferents. Potser és trobar el "tempus" i la manera a cada lloc...Tot es mou i nosaltres ens pensem que som nosaltres, o al revés, com l'efecte del tren: marxa el del costat i sembla que som nosaltres.
EliminaLa tardor és estranya i fa sentir poca cosa, com una mica sòmines...I això passa cada any i cada any és igual, igual però diferent: cada any sembla una tardor nova de trinca. La tardor és estranya.
Quin pal!!!