pilar duocastella

divendres, 12 d’octubre de 2012

Les llibretes i el color vermell

Aquesta fotografia no té res a veure amb la publicació. Tanmateix, el color vermell del vestit és preciós,
i ben igual que el color de les tapes de la  meva primera llibreta.




Les llibretes, plenes o buides, tenen l'encant del misteri. Algunes porten un llapis petitó ficat a dins una goma,  al llom. Quan s’acaba la mina s’acaben els fulls de la llibreteta. Com fet expressament. Aquestes llibretes serveixen per apuntar les coses de comprar, per anotar un pensament que ve de cop i se'n va just obrir la primera pàgina,  i també serveix per recordar les frases que escolto en un moment donat i que a mi em semblen interessants. A vegades les escolto en una pel·lícula, altres d’algú que no recordaré mai més i fins i tot i si vaig molt de pressa i faig una cal·ligrafia dolenta després no sé ni que he escrit.
En tinc una de paper prim, com de fumar, i de llom ample i els fulls estan enganxats. És tan antiga que s’ha tornat marró. I quan l’obro les puntes es caragolen fins a mitja pàgina. Però el que més m’agrada d’aquesta llibreta és l’olor: encara fa la mateixa de quan la vaig triar a la botiga de papers. Va ser a Barcelona a un carrer estret molt a prop de les Rambles. L'olor és una barreja de paper nou i paper antic encara que jo hi vulgui olorar altres coses.

Un dia hi vaig escriure:
“La vida és tot allò que acaba succeint no pas les paraules que intenten argumentar i intel·lectualitzar els successos passats o esdevenidors.”

Però jo em demano: si hom viu de somnis i records, no viu?
Potser la relativitat de com viure és tan relativa com la pròpia vida.


Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada