pilar duocastella

diumenge, 22 de setembre de 2013

FEBLESA SOCIAL



No ho hauríem de permetre


El  procés sobirà l'hem de portar sols, com la majoria de processos importants  de la vida: fer el pas del matrimoni o del divorci, decisions complicades, resoldre l'assetjament...Morir. Està bé explicar-ho i que t'escoltin, però pocs s'hi impliquen.  
La gent fem allò de gratar-nos el cap i mirar cap a una altra banda.
Per tant crec que s'hauria de prescindir d'Europa i no cercar tantes opinions -això ens fa insegurs  i més febles-, i després el temps ja ens posarà al lloc on ens pertoca.
Quan fem un moviment sempre suposa unes conseqüències que cal afrontar; però també regenera, i sovint els moviments són necessaris i positius: per a tothom.

Els inicis després d'una ruptura són durs, i acostumen a portar-se  en solitud i és de mica en mica que hom recupera la pròpia vida...depenent de com és la persona, país, societat ...
No hem de tenir por.
La por paralitza. 
La por desdibuixa.
Hem de tenir confiança en nosaltres mateixos i paciència i saber que no serà fàcil.
Aquest és només un procés com tants d'altres. Ni més ni menys.
La mort és molt més complicada i per la qual hi passarem, irremeiablement. 
I sols.   

I la malaltia? No la vivim sols i per nosaltres ni que només sigui una grip? O és que algú  la viu per un?
 El dolor ens fa més fràgils.
Fràgils i cada vegada més indefensos per la societat  que se'ns apropa,  si no hi posem remei. Sento que s'apropa una societat de rics i de persones fortes com roures per ser capaces de confluir dins l'engranatge d'un mapa social sofisticat i impenetrable.
Cada vegada és més difícil de sobreviure  dins aquest món on els poderosos seran més poderosos  i els normals més pobres, i els pobres al bardissar, o fora del mapa. 
La societat del benestar s'esgruna.
Els malalts crònics o seran rics, o de ben segur que no cabran a la configuració que s'engendra, ja que en comptes de mimar-los per la seva condició de fragilitat se'ls agita fort. Inclús més fort que a les persones sanes.

O sinó que vingui algun savi i m'expliqui com s'ho ha de fer un crònic per treballar, cotitzar la SS,  i anar al metges amb les normatives actuals.
SI NO HI POSEM REMEI AIXÒ NO TÉ FI, NI FUTUR.
AQUESTA ÉS LA SOCIETAT QUE VOLEM?

Catalunya, sola, ha de cercar la seva pròpia llibertat, i tots junts hauríem de lluitar per un món millor.
Talment com passa en els matrimonis desavinguts, precisament pel bé dels fills.

Pel nostre propi bé, comú.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada