CALAF

Josep Mª Solà a la dreta i Joan Pinyol a l'esquerra, amb la companyia de llibres, punts i dedicatòries ...

Fa tres dies Joan Pinyol, l'escriptor de Capellades, va desitjar-me bon any. Era un missatge curt seguit de la pregunta: ¿Vindràs demà a Calaf a escoltar la conferència de Josep Mª Solà "Calaf en la Literatura"? Sí.  Doncs et portaré el llibre que em vas encarregar. A qui vols que el dediqui?

I jo em vaig embolicar dins una resposta que hauria hagut de ser ben simple i curta de paraules. Suposo que volia una dedicatòria per a mi, però  també per a tots els nens que el llegiran i que en algun moment el tindran a les mans, i llavors em va passar això de quan es volen moltes coses alhora i que la resposta s'entortolliga i si l'altre no en capta la idea pot haver-hi un bon embolic.

No va ser aquest el cas, Joan Pinyol va comprendre de seguida els meus mini missatges confusos i  ahir es va presentar amb dos llibres dins un sobre marró. I també dos punts de llibre i tot seguit ens vam asseure a la segona fila, la primera del públic popular -com diu l'amic Joan Pinyol- i just davant del nostre apreciat conferenciant i a punt per escoltar, i també divulgar.

Així que amb la magnífica immersió literària i l'emoció d'escoltar la gravació "De sol i de Dol" amb la veu de Montse Mestres, el director teatral Josep Mª Mestres, el mateix Josep Mª Solà, i Pere Prat puntejant la guitarra  i jo allà, asseguda i transportada 36 anys enrere, amb l'autèntica veu dels meus amics de col·legit, i a l'últim la música i el cava...i el sopar...no hi va haver manera possible de mirar atentament les dedicatòries.

Però avui, en la solitud dels escriptors, he obert el paquet de Joan Pinyol. He apreciat les paraules dedicades a la primera pàgina de "En ventilat i l'espantall" "Planeta Lluç". i fins i tot el dibuix de l'Aina Xifré i he pogut llegir el microconte del Drac de Sant Jordi escrit al punt de llibre i  que amb tres línies i mitja, capgira la història del nostre estimat patró.

Gràcies a Josep Mª Solà per la conferència, a Jordi Badia per ser-hi, a Marila Pons també li vaig fer dos petons de resquitllada però que després no la vaig saber trobar, i gràcies a mi mateixa per anar ahir a Calaf, i a tots els NarradorsCentrals que llegien una rere l'altra les nostres cròniques  insistents.