pilar duocastella

dimecres, 20 de maig de 2015

Marila Pons," La mirada Enrere" Editorial L'Albí




Marila Pons ens ha obsequiat amb la novel.la La mirada enrere, un recull d'escrits amagats a l'escriptori del secreter, i  la clau.
 La Marila ens explica una història que té aquella essència que encaixa les paraules dins un perfum intens però alhora agradable i seductor. Un perfum dels que persuadeixen des de la primera pàgina i perduren en la pell. Perquè al meu semblar la primera pàgina d'un llibre ja diu molt de com serà tot sencer. Però no sempre ho endevina. A vegades un comença a llegir i a mesura que s'avança la història perd interès...-avorreix-... No és el cas d'aquesta història tan ben explicada, en què  el ritme no decau en cap moment i que fins i tot t'oblides  que l'estàs llegint.
Dues èpoques: la guerra i la postguerra, i l'actualitat. Dues dones de caràcters atrevits: l'Agnès i la Cristina. Dos homes: el Daniel i el Carles
Dues èpoques, dues històries, dos llenguatges escrupolosament diferenciats,  i el mateix paisatge. I un escriptori amb un secreter, i una clau. L'escriptori que comparteixen l'Agnès i la Cristina. I la clau que també ha utilitzat la Marila per travar tota la seva història.

Un paisatge imaginari però proper anomenat la Frondesa que ens farà sentir i compartir  la mateixa vida que van viure, i que viuen els seus habitants... Amb ells plorarem les desgràcies de la guerra i admirarem la fortalesa de l'Agnès.
 L'Agnès deixa la família i la ciutat per anar a viure a la Masia Vella amb un home que va conèixer a la festa major de Calaf la tardor del 1931. "Què hi has d'anar a fer tu en aquell poble de mala mort?" (p.48)  És una dona forta, però el lector li veurà sempre un tel enyoradís de la seva Barcelona natal.  No sé si amb el temps això mateix li passarà a la Cristina. Qui ho sap?
 La Cristina, ben igual que l'Agnès, també deixa Barcelona per començar  una nova vida al poble. A la mateixa Masia Vella de l'Agnès, 70 anys enrere. "Va ser tot decidit i fet en un no-res. Posar el pis a la venda, acomiadar-nos de la feina, organitzar un rebombori familiar en dir-los que marxàvem de Barcelona, vendre el pis, que ens va costar Déu i ajuda, portar totes les nostres coses a un guardamobles, acomiadar-nos dels amics, viure un mes a l'hostal del poble per poder ser-hi mentre ens feien les obres més necessàries, només les justes per poder viure-hi amb una certa comoditat, i portar tot el que havíem conservat del pis a la Masia Vella: tot com una bogeria." (p.21) Però la bogeria de veritat li vindrà quan, de manera inesperada, trobarà aquells papers de l'Agnès. El misteri dels escrits li faran  fer un tomb inesperat al seu recomençar de nou. 
Ramon Basté, Roser, Daniel, Leonor, Teresa  i el Josep: amb ells el lector viurà la tradició i l'arrelament territorial, el món pagès, i la guerra.
El Daniel és l'home de l'Agnès, aquell noi que es va enamorar d'una noia de Barcelona i s'hi va casar encara que la mare li digués: "Què en faràs tu, d'una noia de ciutat?" (p.47).

I tal com diu la Marila dins el seu relat: "al mateix temps que enfilava l'agulla, enfilava les històries" (p.23).  Ara al lector li tocarà rematar la seva vertadera història. Perquè ja ho diuen: un llibre no està acabat fins que no és llegit. La Mirada enrere ja és dels lectors. Felicitats, Marila.


Jaume Huch, editor; Marila Pons, autora; Pilar duocastella, Presentadora. Aguilar de Segarra
La Imma Cortina autora del reeixit "Només ho saben les muntanyes" també hi era


4 comentaris :

  1. Amb aquesta magnifica pinzellada entren ganes de llegirlo ben aviat !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'encantarà!!! i també et recomano Només ho saben les muntanyes de Imma Cortina. L'Anna Carulla li va fer de lectora crítica igual que a mi a El jardí dels hostes. L'Anna és genial!!!

      Elimina
  2. Escriptores, dones valentes d'aquí que escriuen coses que valen la pena. Felicitats a totes.

    ResponElimina
  3. Anna? Tu també ets dona i periodista i valenta i bona escriptora: benvinguda al club!

    ResponElimina