Marila
Pons ens ha obsequiat amb la novel.la La mirada enrere, un recull d'escrits amagats a
l'escriptori del secreter, i la clau.
La Marila ens explica una història que té
aquella essència que encaixa les paraules dins un perfum intens però alhora
agradable i seductor. Un perfum dels que persuadeixen des de la primera pàgina
i perduren en la pell. Perquè al meu semblar la primera pàgina d'un llibre ja
diu molt de com serà tot sencer. Però no sempre ho endevina. A vegades un
comença a llegir i a mesura que s'avança la història perd interès...-avorreix-... No
és el cas d'aquesta història tan ben explicada, en què el ritme no decau en cap
moment i que fins i tot t'oblides que l'estàs llegint.
Dues
èpoques: la guerra i la postguerra, i l'actualitat. Dues dones de caràcters
atrevits: l'Agnès i la Cristina. Dos homes: el Daniel i el Carles
Dues
èpoques, dues històries, dos llenguatges escrupolosament diferenciats, i el mateix paisatge. I un escriptori amb un
secreter, i una clau. L'escriptori que comparteixen l'Agnès i la Cristina. I la clau que també ha utilitzat la Marila per travar tota la seva història.
Un
paisatge imaginari però proper anomenat la Frondesa que ens farà sentir i
compartir la mateixa vida que van viure,
i que viuen els seus habitants... Amb ells plorarem les desgràcies de la guerra i
admirarem la fortalesa de l'Agnès.
L'Agnès deixa la família i la ciutat per anar
a viure a la Masia Vella amb un home que va conèixer a la festa major de Calaf la
tardor del 1931. "Què hi has d'anar a fer tu en aquell poble de mala mort?" (p.48) És una dona forta, però el lector li
veurà sempre un tel enyoradís de la seva Barcelona natal. No sé si amb el temps això mateix li passarà
a la Cristina. Qui ho sap?
La Cristina, ben igual que l'Agnès, també deixa
Barcelona per començar una nova vida al
poble. A la mateixa Masia Vella de l'Agnès, 70 anys enrere. "Va ser tot
decidit i fet en un no-res. Posar el pis a la venda, acomiadar-nos de la feina,
organitzar un rebombori familiar en dir-los que marxàvem de Barcelona, vendre
el pis, que ens va costar Déu i ajuda, portar totes les nostres coses a un
guardamobles, acomiadar-nos dels amics, viure un mes a l'hostal del poble per
poder ser-hi mentre ens feien les obres més necessàries, només les justes per
poder viure-hi amb una certa comoditat, i portar tot el que havíem conservat
del pis a la Masia Vella: tot com una bogeria." (p.21) Però la bogeria de veritat
li vindrà quan, de manera inesperada, trobarà aquells papers de l'Agnès. El
misteri dels escrits li faran fer un
tomb inesperat al seu recomençar de nou.
Ramon
Basté, Roser, Daniel, Leonor, Teresa i el
Josep: amb ells el lector viurà la tradició i l'arrelament territorial, el món
pagès, i la guerra.
El
Daniel és l'home de l'Agnès, aquell noi que es va enamorar d'una noia de
Barcelona i s'hi va casar encara que la mare li digués: "Què en faràs
tu, d'una noia de ciutat?" (p.47).
I
tal com diu la Marila dins el seu relat: "al mateix temps que enfilava
l'agulla, enfilava les històries" (p.23). Ara
al lector li tocarà rematar la seva vertadera història. Perquè ja ho diuen: un
llibre no està acabat fins que no és llegit. La Mirada enrere ja és dels lectors.
Felicitats, Marila.
Jaume Huch, editor; Marila Pons, autora; Pilar duocastella, Presentadora. Aguilar de Segarra |
Amb aquesta magnifica pinzellada entren ganes de llegirlo ben aviat !!
ResponEliminaT'encantarà!!! i també et recomano Només ho saben les muntanyes de Imma Cortina. L'Anna Carulla li va fer de lectora crítica igual que a mi a El jardí dels hostes. L'Anna és genial!!!
EliminaEscriptores, dones valentes d'aquí que escriuen coses que valen la pena. Felicitats a totes.
ResponEliminaAnna? Tu també ets dona i periodista i valenta i bona escriptora: benvinguda al club!
ResponElimina